Recuerdo del profeta Isaías. Llegir més
Recuerdo del profeta Isaías.
Lectura de la Paraula de Déu
Al·leluia, al·leluia, al·leluia.
Jo sóc el bon pastor,
les meves ovelles escolten la meva veu,
i hi haurà un sol ramat i un sol pastor.
Al·leluia, al·leluia, al·leluia.
Joan 16,16-20
"D'aquí a poc temps ja no em veureu, però poc després em tornareu a veure.
Llavors alguns dels seus deixebles es digueren entre ells:
-Què significa això que ens diu: "D'aquí a poc temps no em veureu, però poc després em tornareu a veure"? I què vol dir: "Me'n vaig al Pare"?
I anaven preguntant-se:
-Què vol dir: "D'aquí a poc temps"? No sabem pas de què parla.
Jesús sabia que volien interrogar-lo, i els digué:
-Vosaltres us pregunteu sobre allò que us he dit: "D'aquí a poc temps no em veureu, però poc després em tornareu a veure." En veritat, en veritat us dic que plorareu i us doldreu, mentre que el món s'alegrarà. Vosaltres estareu tristos, però la vostra tristesa es convertirà en alegria.
Al·leluia, al·leluia, al·leluia.
Us dono un manament nou:
que us estimeu els uns als altres.
Al·leluia, al·leluia, al·leluia.
"Dentro de poco ya no me veréis, y dentro de otro poco me volveréis a ver." Los discípulos están algo desconcertados por estas palabras, pero en realidad Jesús quiere señalarles su muerte y resurrección. Este es el sentido de su lejanía que pronto se convertirá en una cercanía mucho más profunda que la física que están experimentando hasta entonces. Jesús está hablando de su muerte y resurrección, pero antes de que los discípulos se sientan abrumados por la decepción y el abatimiento quiere explicarles que ese desgarro doloroso, representado por su partida de la Tierra para volver al Padre, no es en realidad una separación. Tras su muerte vendrá la resurrección. Es la victoria de la vida sobre la muerte. Esta victoria permite superar toda distancia. Lo que importa a los discípulos, de entonces y ahora, es seguir buscando a Jesús y desear estar cerca de él. Los apóstoles parecen desconcertados ante estas palabras paradójicas: ¿cómo puede la distancia física convertirse en una proximidad aun mayor? Jesús no deja sin respuesta ese desconcierto. Y les dice que el dolor y la tristeza por su partida se convertirán en una oración de invocación capaz de transformar la tristeza de la distancia en la alegría de una cercanía reencontrada. En efecto, después de la ascensión de Jesús al Padre, cada hombre y cada mujer, en cada rincón de la Tierra, podrán tener cerca al Señor e invocarle con la oración: el Señor hablará a sus corazones a través de su Palabra, de la eucaristía y del amor de la comunidad.
La pregària és el cor de la vida de la Comunitat de Sant’Egidio, la seva primera "obra". Al final del dia, totes les Comunitats, tant si són grans com si són petites, es reuneixen al voltant del Senyor per escoltar la seva Paraula i dirigir-s'hi en la seva invocació. Els deixebles només poden estar als peus de Jesús, com Maria de Betània, per triar la "millor part" (Lc 10,42) i aprendre'n els seus mateixos sentiments (cfr. Flp 2,5).
Sempre que la Comunitat torna al Senyor, fa seva la súplica del deixeble anònim: "Senyor, ensenya'ns a pregar" (Lc 11,1). I Jesús, mestre de pregària, respon: "Quan pregueu, digueu: Abbà, Pare".
Quan preguem, encara que ho fem dins del cor, mai no estem aïllats ni som orfes, perquè en tot moment som membres de la família del Senyor. En la pregària comuna es veu clarament, a més del misteri de la filiació, el de la fraternitat.
Les Comunitats de Sant'Egidio que hi ha al món es reuneixen als diferents llocs que destinen a la pregària i presenten al Senyor les esperances i els dolors dels homes i les dones "malmenats i abatuts" de què parla l'Evangeli (Mt 9,36). En aquella gent d'aleshores s'inclouen els habitants de les ciutats contemporànies, els pobres que són marginats de la vida, tots aquells que esperen que algú els contracti (cfr. Mt 20).
La pregària comuna recull el crit, l'aspiració, el desig de pau, de guarició, de sentit de la vida i de salvació que hi ha en els homes i les dones d'aquest món. La pregària mai no és buida. Puja incessantment al Senyor perquè el plor es transformi en joia, la desesperació en felicitat, l'angoixa en esperança i la solitud en comunió. I perquè el Regne de Déu arribi aviat als homes.
